diumenge, 18 de gener del 2009

Vilanova 2 – C.D. Ribes 3

Portat per la eufòria de la victòria en el “derbi” comarcal m’he decidit a escriure aquestes línies.

En el que portem de temporada no m’he perdut ni un partit, ni a casa ni a fora i crec que es injusta la posició que ocupa el nostre Ribes a la classificació, ara bé, també s’han comès errors, no ens acabem d’adaptar a la categoria, curiosament és juga menys al futbol a primera que a segona regional.

Em considero un incondicional del mister, Fernando es d’aquests pocs entrenadors que hi ha en aquestes categories que vol jugar al futbol però no tinc cap mania a dir que crec que s’equivoca en la seva obsessió per jugar amb un davanter centro gran i pesat, quan crec que ens ha anat millor quan a davant hem tingut jugadors ràpids i explosius, els bons resultats han vingut amb els petits, aquesta és la meva opinió i el fet de que ell sigui fidel a la seva idea, també diu molt en el seu favor, és allò de “morir con las botas puestas”.

Un capítol a part vol el caos del centre de la defensa, no només els centrals, també la posició de mig defensiu i fins i tot de l’actitud defensiva de tota la mitja, no conec les estadístiques però estic segur que som l’equip que comet menys faltes, un equip que necessita fer tres o quatre gols per guanyar, ja que sap que li faran dos o tres, acaba en la situació actual del Ribes, amb problemes per mantenir la categoria.

Avui a Vilanova el mateix de cada partit, amb una diferencia, avui en Barragan jugava d’inici i direu, qui? doncs un noi que va començar la temporada al juvenil, que abans de festes els tècnics del club decideixen pujar-lo al primer equip i s’ha convertit en el millor fitxatge que podíem fer.

El partit que ha fet avui ha estat genial, de crack, ha marcat el segon, ha assistit el tercer, podia haver marcat abans i ha donat dos o tres passades més de gol i el més important de tot, el caràcter competitiu, es un recuperador de pilotes, sempre tria la millor passada, està ben col·locat i amb una molt bona actitud defensiva.

El millor símptoma de que a les categories inferiors s’estan fent bé les coses, que al cap i a la fi es el futur del C. D. Ribes.