El passat dissabte 19 s’ha celebrat el Consell Nacional d’Unió i m’agradaria compartir amb vosaltres algunes de les reflexions allà fetes.El nostre President del Comitè de Govern, Josep Antoni Duran i Lleida, va destacar els resultats obtinguts per CiU a les passades eleccions europees, les quals va destacar com a “bons, no excel·lents, però si molt bons”, que juntament amb les diferents enquestes existents cal ser optimista de cara a les eleccions Nacionals, això si, ens va demanar que per tal de reflectir aquestes expectatives cal continuar amb la mateixa “prudència, humilitat i treball” que fins ara.
A comentar també el “circ” que el tripartit està muntant al voltant del finançament, tot sembla indicar que el PSC, ja entregat, acatarà les ordres del PSOE des de Madrid, amb la contrapartida de que es pugi la xifra dels 9000 milions per totes les comunitats autònomes, pendents només de l’aprovació d’Andalusia, ja te nassos. Cal recordar declaracions dels companys de Govern, com ara el Sr. Ridau (ERC), quan va dir referint-se al finançament que “ o tot o res”o com les declaracions del Conseller Saura (IC-V), afirmant que “cada soci del tripartit pot donar suport o no al finançament”, així com no volen que la gent cada vegada tingui més desafecció amb la política.
Cal preguntar-se que dimonis defensen els ministres del PSC al Govern de Madrid o els 25 diputats del PSC dins del grup del PSOE, que converteixen al PSC en co-responsable de les decisions presses pel Govern de Madrid. Destacables també les declaracions de la ministre d’economia a la sortida del “Consejo de Política Fiscal i Financiera, no se ha hablado ni del financiamiento, ni de Catalunya”, doncs seria per que el Conseller Castell va estar ben calladet com a bon minyó, si no ens defensa ell, qui ho ha de fer?
No us deixeu enganyar per la maquinària de comunicació socialista que ara no tindrà un altre objectiu que vendre’ns l’acord i en concret amb comparacions amb l’actual, l’acord que està en vigor va ser negociat i pactat amb un govern del PP que tenia majoria absoluta i calia buscar un acord que aconseguís l’aprovació de totes les comunitats autònomes i és el millor aconseguit fins aquells moments, res a veure amb la situació actual, només faltaria que fos pitjor que l’actual!!!
Novament em veig en la obligació d’explicar el que te a veure amb el finançament, ja que el Consell Nacional d’Unió una vegada més s’ha reafirmat en que la seva prioritat és cercar i proposar solucions per les famílies i empreses que estan patint la crisis i col·laborar en tot el possible per tal de superar-la i per això es prioritari que el finançament compleixi amb el que marca l’Estatut.
Per últim m’agradaria destacar la intervenció d’una Consellera Nacional que va demanar al Comitè de Govern d’Unió que fes un esforç per tal d’explicar la vessant social d’Unió, que fa que no sigui un partit carca, antiquat, ni tan sols de “dretes” (si és que encara es pot fer la classificació de dretes i esquerres), contestada pel Secretari General, Josep Maria Pelegrí, aquest va manifestar que Unió es mantenia fidel als seus principis socialment progressistes però que hi ha qui li interessa (tant en els ambients polítics, com de premsa) mantenir els estigmes de dretes i esquerres, ja que no tenen res més a dir.
