Immigrants, SI, gràcies

Observo entre sorprès i indignat tot el que està succeint a Salt i no vull relacionar-lo amb la polèmica generada fa unes setmanes a Vic encara que el nexe d’unió és la immigració, hi ha altres connotacions que tenen a veure amb la crisi i també com s’aplica la justícia en els delictes menors.

Coincideixen delinqüència i nouvinguts, però si fos gent d’origen català el problema de Salt seria el mateix: la inseguretat. Tot i que ara sembla que realment el problema està molt localitzat en algunes persones que no són d’origen català i això fa que es barregi tot: delinqüència, immigració i crisis.

La realitat és que els nouvinguts, vinguin del Marroc, Colòmbia, Lituània, Galicia o Andalusia, en general són les persones que més atenció necessiten, són gent que deixa les seves llars, famílies i amistats, tenen escassos recursos, dificultats per accedir al mercat laboral i nuls recolzaments familiars.

Sí m’agradaria aclarir que els ajuntaments no dediquen molts recursos als immigrants, dediquen molts recursos a les persones del seu municipi més necessitades, independenment de la seva raça, gènere, religió, alçada o color d’ulls.

És indubtable que els ajuntaments necessiten més recursos per afrontar aquesta i d’altres situacions similars, cal abandonar la retòrica, posar fil a l’agulla i treballar per donar sortida als problemes de la ciutadania.

Espero que no passi com amb la polèmica de Vic: realment calien reformes en el padró? Personalment crec que no, en tot cas cal arreglar les possibles contradiccions entre lleis.

Per molt que vulguem regular la immigració, la realitat és que aquesta no respon a lleis, si no a necessitats dels llocs d’origen i els llocs de destí; la situació als països d’origen és molt pitjor que la nostra i per tant continuarem rebent immigrants, amb llei o sense.

Calen mesures per tal de no tenir delinqüents reincidents i cal que d’una vegada per totes s’afronti la crisi de forma global, la crisis no és només un ERE , també són situacions com la viscuda a Salt i ara més que mai cal estar al costat dels Ajuntaments, que són la primera línea de xoc del problema.

Catalunya sempre ha estat un país de acollida, i entre tots, els d’aquí i els d’allà, hem fet que sigui un país collonut, el futur ens depararà grans reptes que només junts, novament junts podrem assolir.